CAMPANIL DE MORI VECIO

 Campanil dela piazza pù vècia de Mori

che col nar dei ani te sei rot e sbregà,

te ai vist tante storie, ombre e slusori,

che ha seguì per i sècoi sta Comunità

 

Vècio campanil scurià da ogni vent

ma sempre chi pront a lodar el Signore

col sòn de campane en n’ògni moment,

per na vita che nasse a n’altra che more.

 

I nòssi vèci i t’ha fat tut de sassi

con fede e bravura e tanta passiom,

ma semplice e grez te fai de mem ciassi

de tanti to simili che ghè ‘nla Regiom.

 

Comandeva  Venezia e per far tut pù bèl

i comèda el paes sul stamp veneziam

e forse l’è alora che i t’ha fat a penèl

la ponta pù bèla che se veda chi al piam.

 

Po’ vèm siori e Dinasti, el dominio todèsch,

ognum col so cont che bisògna pagar,

i ne cambia le usanze col far pù manesch

e a volte el dialèt che sem usi a parlar.

 

Passa  tempi e costumi, passa i ani de guèra

e ti sempre pù  vècio te sei chi, ‘m po ligà

da qualche fèr  che te strenze e te sèra

le pree e i ricòrdi de ‘n temp che è passà.

 

Mori aprile 1984

 

 

E’ giusto passà n’am da l’ultima poesia

scrita sula piazza pù granda che ghè a Mori,

n’am che è na via ‘m prèssia,cone passa via el temp

de la me età,dei poreti e anca dei siori.

batalia.

 

Gianfranco Arlanch