MONTE ALBANO DI MORI

“Madona”: na parola che se sente

tante volte su la boca de la zent:

come biastema stupida e incivile,

o cossi tanto per dir, anca per gnent.

 

“Madona”: i n’à ‘nsegnà che ‘l Sioredio

el se l’à scelta Lù come so Mama

tra tante done degne del so temp;.

E adèss l’è maman ossa: la ne ama.

 

“Madona”: na cesota sora Mori 

da ‘n do che sempre Ela la ne ciama

perché se vaga fim lassù de spess,

come de spess se visita na mama.

 

Per via del calt d’istà e ‘l fret d’inverno,

a rivar su se fa  ‘n po' de fadiga:

de Ela no gavente più bisogn,

o èl perché gavèm en po' de briga…??

 

Bisogn ghe n’avem tuti, a quanto par,

se la Madona, come i diss, continuament

la se fa veder  e parla (forsi massa)

en tanti posti e anca a tanta zent

 

Mi no capisso: per nar en fim chì sora,

che l’è vizim, el temp pù no se ‘l trova;

ma ‘l par che a tant propri no ghe pesa

a nar bem più lontam per “roba nova “.

 

Per la fede, del “vecio” sem sicuri,

perché gavem na bona tradiziom;

en “nof” el ris-cia sol de contentar

cristiani che vol viver de emoziom.

 

Se propri gh’è bisogn de qualche grazia,

e de fede e religiomsentissem fam,

l’è chì che la ne ciama la Madona:

vizim, de spess, chi sora a Montalbam

 

(F.Bertolini)

 

Tratta da Mori e la sua gente n°16 /1991